This website uses cookies to improve your browsing experience. By continuing to use this site, you consent to the use of cookies on your device as described in our Info sobre les cookies.
+34 693763343

El Poble

  • 12778776_10207852746350176_6500643492370726720_o
  • 10453313_844119448959831_8139381701819200039_n
  • 11026345_844110492294060_7636222158006326210_n
  • 11041558_844118578959918_3356547818255179524_n
  • 11096670_10205643317515836_7711404703145948039_n
  • 209123_195993913772391_6071036_o
  • 11043161_844108052294304_1407396709435242919_n
  • 11834759_10206516293979702_8507261366496844981_o
  • 7. El Pueblo
  • 8. El Pueblo
  • 969864_10202845201764691_1389037663_n
  • 11045311_844115572293552_3598309789917771354_n

El Poble

Berrocal és un petit poble enclavat a la part alta d'una muntanya, enfilat en el verd dels boscos d'alzines i sureres que l'envolten i que ha conservat d'una manera exquisida les seves antigues tradicions i les formes de vida rural avui pràcticament desaparegudes d'un món urbanitzat. Els seus prop de 400 habitants s'aferren a la terra de la que treuen una part important dels seus recursos econòmics com el suro, la mel, la ramaderia extensiva del porc ibèric o la caça ...

Els seus orígens són remots, lligats sempre a l'explotació dels minerals iniciada fa 5.000 anys com demostren la multitud de restes megalítics del poble i la comarca i al ser un lloc de pas de les rutes comercials del mineral cap a Sevilla ja des d'època Tartésica i incrementada durant la dominació romana, tot i això no apareix en la seva configuració urbana actual fins a les repoblacions de l'edat mitjana després de la reconquesta, sent l'última resta de la ciutat primer tartèssia i després romana Tucci, de la qual va dependre fins que aquesta ciutat es va despoblar i desaparèixer de la història excepte la petita població de Berrocal que va sobreviure amb grans esforços a costa de perdre gran part del seu terme absorbit per poblacions veïnes.

Val la pena passejar pels seus carrers empedrats o acudir als seus miradors o gaudir dels paisatges que s'albiren des del paratge conegut com els Cingles Alts des de la qual es pot gaudir d'una impressionant vista del Riu Negre que discorre encaixonat entre muntanyes. Altres vistes impressionants són les del propi poble vist des del cabezo de la Picota, just a l'altre costat del riu i des del qual es pot veure gairebé tota la comarca.

Geogràficament està situat a cavall entre dues comarques naturals El Comtat i la Conca Minera però ha estat històricament aïllada d'ambdues, sent aquesta una de les claus de la seva singularitat, aïllada encara que no del tot, ja que l'inici del funcionament del ferrocarril miner al segle XIX, va significar en part una major influència exterior però que en poc va canviar les formes tradicionals de vida del poble.

Menció especial mereixen les festes populars que són un dels principals atractius d'un poble que ha sabut conservar com pocs les seves tradicions, entre elles destaquen en gran manera les festes de les Creus de Maig, durant les quals el poble es divideix en dues meitats, cada 1 seguidora d'una Germandat -la de la Creu de dalt i la de la Creu de baix-, es tracta d'una festa que enfonsa les seves arrels en el temps i en les tradicions lligades a la terra ia la natura, barrejant elements pagans i religiosos i que és diferent a altres festes del mateix nom que se celebren en altres punts d'Andalusia. Hi ha, durant la resta de l'any altres festes de gran arrelament com Els Sachos, els carnavals, Sant Joan a més de diferents esdeveniments com les jornades micològiques, la ruta de BTT de Berrocal i altres, a més de les monterías i la matança del porc a l'hivern , certàmens musicals ...

El terme de Berrocal està inclòs íntegrament dins la zona declarada per la Junta d'Andalusia, com Paisatge protegit del Riu Negre per les seves qualitats paisatgístiques i en discórrer el riu en una de les seves zones més boniques i agrestes pel terme municipal de Berrocal. Pràcticament tot el que s'observa des del poble és naturalesa, principalment format pel bosc mediterrani d'alzines surera i roures a més d'una abundant vegetació arbustiva, formada per arboç, estepa, romaní o bruc que suporta una variada fauna.

Close